De vegades les coses no surten igual de bé del que s’han previst i avui ha estat un d’aquests dies. Hem arribat a l’aparcament de Muntanyeta de Moja i hem començat a caminar. Ben aviat ens trobem un cartell indicant-nos que avui i havia una batuda de senglars i no era permés circular per aquells camins. No podrem passar per l’antiga pedrera ni contemplar els bonics boscos de la serra Llarga, que havíem de trobar. Pensem que havíem de trobar una alternativa i així ho fem. Pels voltants de vinyes i, passant per més carreteres de les que pensàvem, arribem a la masia i ermita de Santa Maria de Penyafel d’origen medieval amb alguns elements romànics ben destacats. Esmorzem còmodament a la zona de pícnic i després, seguint una mica la intuïció, arribem a Moja.
Tenim la sort de trobar-nos al senyor Pere Mitjans que té cura de l’antiga església romànica i ens fa tota l’explicació. Es tracta de la capella de Sant Cugat de Moja, documentada des del s X. Un edici d’una sola nau, amb volta de canó i absis semicircular. El campanar és una petita torre de planta quadrada. A l’interior s’hi conserva una antiga pica baptismal sense decoració i un sarcòfag alçat que podria ser de l’època gòtica. Tot un descobriment.
També tenim el goig de conèixer la nova església que data del 1876, adosada a l’antiga capella. Està dedicada a Sant Jaume, patró del poble.
Hem esmorzat a Penyafel Santa Maria de Penyafel que pertany a Santa Margarida i els Monjos inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La seva fundació és del segle xii, ja que en un document del 1131, s’esmenta el nom de Penna Fedel. S’hi fa un aplec cada any, pel dilluns de Pasqua. Conserva una portalada romànica i dos capitells.
Malgrat els impediments, la colla de 24 ganàpies d’avui, ens ho hem passat molt bé, hem conegut nous llocs i hem gaudit de la natura i la companyia que tant ens agrada. També hem caminat quasi nou quilòmetres, com havíem pensat.
Gràcies Carme, un gran dia, em guanyat als senglars.???