Acampada a la Riba, 6 i 7 d’abril 2002

Per Piuà López:
“Si fem cas de les  males llengúes, podem qualificar d’èxit estrepitós aquesta nova acampada ganàpia, que va comptar amb tots els al.licients: després de sopar vetllada amenitzada per l’orquestra “Rom Cremat” i la coral “Ai quin aiguat que caurà!”. Però no va caure un aiguat, sinó un autèntic diluvi, que va impedir que ens avorríssim ni un minut en tota la nit i va fer que ens aguantéssim la pixera fins a límits sobrehumans.
Ara, l’endemà tot va quedar compensat amb el triomf de l’expedició esparraguera, que va arrasar la vall, i sobretot amb els macarrons que ens va fer el Santi. Oooohhh!!, quins macarrons!! Tan ben gratinats , el punt just de tot, amb aquella oloreta…No us agafa gana només de recordar-ho?.
A acampar (o digueu-n’hi com volgueu d’aquella nit del lloro):
-El Ladera, la Carme i la Núria
-El Jaume, La Carme Vilar i el Bernat
-El Sebiu i la Teresa
-El Joan, l’Elisabet, la flauta i la guitarra
-La Piuà i el Kapi
-El Marc, l’Anna, la Laura i el Sergi-baixa-d’aquí
I a dinar:
-El Francesc i la Carme
-El Tous i la Teresa
-L’Anna Serra (la mama)
-La Roseta
-La Ció
-La Xica, el Santi, l’Aura i la Mireia (ajudantes de cuina titulades)
-El Pep Pelli que va arribar l’últim
i el Dudu que ens va ajudar a muntar el campament i va fugir cap a un àpat més exhuberant.

 

 

Deixa un comentari