El camí dels Molins comença al Vendrell i, seguint per la vora de la riera de la Bisbal, arriba a Tomoví, d’on s’extreu bona part de l’aigua que es consumeix al Vendrell. Fins a finals del sXIX o principis del sXX pel camí s’anaven trobant diversos molins fariners que aprofitaven l’aigua que sortia de diverses fonts de Tomoví. El més proper al Vendrell era el molí Baix. Era un molí petit i avui està desaparegut. Les primeres referències eren de 1693, pertanyia a la família Nin i depenia de l’abat de Sant Cugat.
La nostra colla (avui amb 26 caminadors), ha caminat fins a cal Mata on hem esmorzat i hem passat una molt bona estona.
El molí més gran que trobem és el molí Alt. Avui està molt enrunat i abandonat. Al pis inferior hi havia la sala de moles. S’hi accedeix per una porta amb arc de mig punt. L’interior és una gran sala gòtica amb volta apuntada de grans dimensions. És una llàstima que resti plena de deixalles. Era un molí fariner que va arribar a produir electricitat per moure les seves pròpies màquines. La referència més antiga és de 1693. Avui pertany al municipi de Santa Oliva.
El molí del Perot és un casalot format per tres cossos. Al cos principal hi ha l’entrada amb una porta d’ampla volta feta amb vells carreus. Al pis superior hi havia l’habitatge i a l’inferior l’obrador. El molí ha tingut diferents noms al llarg de la història, segons quina fos la família propietària. També s’hi observa un antic rellotge de sol. El va comprar l’Ajuntament el 1915 per assegurar la possessió de l’aigua.
Ens aturem a veure la caseta de la mina. Aquesta mina porta l’aigua al Vendrell. Fins que es va produir el còlera, el 1911, l’aigua anava per un rec destapat i després, per més seguretat, es va cobrir i es va construir aquesta caseta.
Algunes imatges del camí:
