Avui guiats pel nostre bon amic Toni Inglada, una colla de 28 ganàpies hem fet un recorregut per Castellolí a la comarca de l’Anoia. El dia ha estat ennuvolat i força calurós per l’època en la que estem. Hem arribat a Castellolí on hem deixat els cotxes i hem esmorzat en un parc davant de l’església.
Hem començat la ruta per un camí en pujada, paral·lel al torrent de Cal Carles, fins arribar a la petita masia del mateix nom, on hi hem pogut veure antics vestigis del conreu de la vinya, marges i barraques de pedra seca.
Continuem fins a Can Tardà, gaudint d’unes bones vistes a la muntanya de Montserrat. Can Tardà és una gran masia particular situada en un lloc privilegiat envoltada de camps i frondosos boscos. Antigament era coneguda com el mas del Corn i més tard de Vilarúbia, segons els noms dels propietaris. Una pubilla descendent dels Vilarúbia es va casar amb Melcior Tardà, al s XVII, i des de llavors s’ha conservat aquest nom. Actualment encara està habitada, però s’observa un avançat estat d’abandonament.
Retornem a Castellolí per un bonic sender que ressegueix el Torrent del Roc Estret (ara sense gens d’aigua). Passem per la font de Cal Tardà, on hi podrem veure dues basses encerclades amb lloses de pedra i podem beure aigua d’una font que mai s’estronca i força bona i fresca que la trobem.
En arribar a Castellolí agafem els cotxes i anem fins al Parc de la Font Cuitora de Capellades, on dinem. Diuen que té aquest nom perquè era una aigua bona per coure els llegums. Despés de dinar, una tertúlia al voltant d’un cafetó acaba d’arrodonir un dia molt bonic. Moltíssimes gràcies al Toni i a tots els que avui ens heu acompanyat!! Fins la propera.
Una caminada molt interessant pel nostre paissatge proper. Gràcies Toni!
Les masies!! Quanta història guarden! Quina tristesa que tantes hagin desaparegut o siguin ja inhabitables. Desitjo llarga vida a Can Tardà. Se que hi ha alguns moviments per salvaguardar aquest patrimoni , però per a moltes, moltes, ja es massa tard.