Aquest diumenge el Josep Borrut, del grup de Pedra Seca de Sant Vicenç, ens ha acompanyat i ens ha fet de guia per la 2a. ruta oberta per conèixer les construccions de pedra seca i altres elements importants de l’entorn de Sant Vicenç de Calders, al nostre terme del Vendrell. La ruta travessa per la serra del Pardo i el fondo del Sabés.
Hem sigut una colla de 30 persones, comptant dues nenes molt maques, netes de la Maria Àngela, i dues amigues de la colla. Ha estat un matí molt interessant i hem conegut una part desconeguda de la nostra història. El guia mereix un 10!!
La ruta ha començat a la costa Roja, al camí de Sant Vicenç a Roda de Berà. És un recorregut d’uns 8 km per camins, corriols i carrers de diverses urbanitzacions. Hi hem trobat diversos tipus de barraques, entre elles la més gran del terme de 7 m de diàmetre i 4,5 m d’alçada a la part central.
I també una més petiteta i més senzilla amb un rellotge de sol, al fondo del Sabés.
I una de doble amb dues estances i dues portes.
Hem vist la torre del Telégraf. Es tracta d’una torre de telegrafia òptica del s XIX. Era d’ús militar i funcionava amb un sistema de miralls, sempre sota control militar. Formava part de la línia civil València-Barcelona-La Jonquera (amb 34 torres en territori català), dissenyada per José M. Mathé. És de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos d’alçada i un terrat on hi havia l’aparell de transmissió. L’anterior era la d’Altafulla i la següent a l’Arboç. Va estar en funcionament pocs anys perquè aviat es va posar en marxa el sistema de telegrafia elèctrica.
Hi hem trobat també una antiga pedrera dels sXVII i XIX, diversos exemples de captació d’aigua, camins històrics…
I els bonics dibuixos de les nenes caminadores:
Quines feinades que feien els nostres besavis!!!
Moltes d’aquestes barraques han desaparegut per sempre….
Gràcies als que les conserveu i feu possible que les podem admirar avui dia