Text de la companya Pilar:
Després d’unes setmanes de fred i vent, el diumenge dia dotze va despertar-se clar i serè i ens va ajudar molt a passar un matí ben maco.
Vam sortir a les vuit de la Rambla i a quarts de nou ja enfilàvem el camí vers l’ermita de Sant Marc documentada del 1370 , barreja de romànic i gòtic.
Érem setze Ganàpies amb moltes ganes de gaudir del dia.
Com estava previst, primer vam fer el camí de l’obaga. Aquest caminet és molt planer i completament rodejat de vegetació cosa que el fa molt agradable.
Quan aquest camí s’acaba comença la pujada que ens durà fins l’ermita de Sant Marc. Aquesta pujada és d’un quilòmetre entre pins i no presenta cap dificultat que els Ganàpies no puguem assolir, tot i així quan vam arribar a l’ermita, ja teníem la gana feta de manera que allí vam esmorzar.
L’ermita va sorprendre per la seva grandària. Hom sempre es sorprèn de les feinades que feien els nostres avantpassats i es lamenta de que no s’hagi pogut conservar.
Acabada la visita vam agafar un camí diferent per tornar a la Vall. Aquesta vegada entre vinyes conreades i en una d’elles trobàrem una bassa ben plena d’aigua.
Ara ja només restava visitar la casa gran anomenada Masia de Sant Marc. Al costat d’aquesta masia el 1925 s´hi va construir una petita ermita on ara es guarda la imatge del Sant.
Es veu que l’últim diumenge del mes d’abril la imatge és pujada a la seva antiga ermita i s´hi organitza un aplec. Alguns van explicar que un any hi havien anat i altres vam pensar: No estaria bé d’anar-hi?
Una caminadeta més i tanquem el cercle. Ara tornem a fer el camí de l’obaga fins a l’àrea recreativa del Montmell on teníem els cotxes.
Tots contents i amb les piles carregades.