Parc Natural de Montserrat. Ruta dels tres monestirs

La imatge de portada és una vista de Montserrat del pessebre monumental que ha realitzat el Grup Pessebrista de Manresa i que es pot visitar a l’entrada del Museu fins al febrer.
L’autobús ens ha portat fins l’ermita romànica de Sant Cristòfol, al terme municipal de Castellbell i el Vilar. Aquí hem esmorzat tots junts i, en acabar, els Ganàpies d’Honor i altres han pogut continuar fins a Montserrat amb l’autocar.

Els caminadors seguim el GR-4, amb magnífiques vistes sobre les parets nord del massís i les seves agulles. Anem alternant zones planes amb pujades, per pistes i corriols de muntanya fins arribar al Monestir de Santa Cecília, on fem un descans i contemplem el Monestir i el seu espectacular entorn.

A continuació seguim el camí que passa per darrere la tanca de protecció de la carretera. Ara les vistes panoràmiques no són de la muntanya de Montserrat, sinó dels pobles i paisatges del seu entorn. Molt aviat podem veure, des de dalt, el Monestir de Sant Benet, al que no baixem per no allargar i dificultar la sortida. Continuem endavant i, travessant la carretera, agafem un corriol que ens dur fins al conegut “Camí dels Degotalls” que ens porta directament al Monestir de Santa Maria de Montserrat, on dinem. Després de descansar una mica anem al cambril a veure la Moreneta. Després tornem a l’autocar i cap a casa.

Alguns han aprofitat per visitar el Museu de Montserrat i gaudir de la magnífica col.lecció de pintura, escultura, elements religiosos i altres objectes de diferents èpoques històriques.

La ruta són uns 10 km amb un desnivell total d’uns 350 m. A Wikiloc és l’enllaç:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/st-cristofol-montserrat-159447578?utm_medium=app&utm_campaign=share&utm_source=12216285

One Reply to “Parc Natural de Montserrat. Ruta dels tres monestirs”

  1. Un camí bonic i assequible que ens permet gaudir de les grans parets i agulles de la zona nord del massís i, a la vegada, prendre consciència de l’existència de tres monestirs benedictins, cada un d’ells amb la seva particular història i ben arrelats al territori que els ha vist néixer.

Deixa un comentari

Ganàpies!