LA NOSTRA PETITA HISTÒRIA
Ara fa 25 anys, el 1997, al Vendrell hi havia l´Agrupament Escolta TANT COM PUC liderat pel Enric López i Serra. Era un grup de nens i nenes que s’anaven fent grans seguint la “Llei Escolta”
Els pares i mares d’aquest infants col·laboraven amb l’agrupament tan com podien -mai més ben dit- i van condicionar un local cedit per l’Ajuntament, l’antic escorxador, que estava molt deixat, fins a fer-lo apte com a Cau dels seus infants.
La cohesió i l’amistat que hi havia entre ells, els van dur a organitzar-se i a fer sortides de pares. Llavors la cap de l’Agrupament era l’Anna Solé i, de fet, va ser idea seva que nosaltres ens organitzéssim com un grup d’Escoltes adults. Aquest nucli inicial molt aviat es va veure augmentat per altres persones, que no tenien pas fills a l’Agrupament, però que els hi agradava sortir a caminar i participar en les activitats que feien.
GANÀPIA: persona adulta que fa coses de criatura
Ens vam dir “GANÀPIES PENEDITS” i n‘era la cap la germana de l’Enric, la Pilar López Serra, coneguda com “la Piuà” . Moltes de les activitats que es feien anaven unides a les activitats dels nens, però també n´hi havia de especifiques pels Ganàpies i compartíem al mateix Cau.
Mig en broma, vam decidir tenir un fulard i vam triar els mateixos colors que duia la Piuà. L’ovelleta la va dissenyar la Laura Tous Urpí. Ens va agradar molt i ens ha acompanyat sempre.
“…Els Dracs viuen per sempre, però els nens es fan grans…” Els fills van créixer i van volar, però els Ganàpies vam continuar amb les nostres activitats.
Després de la Piuà va ser la seva germana, la Montserrat López, qui organitzava les sortides. Si el teu aniversari coincidia amb una sortida ja t´havia preparat un pastís…
Més endavant, l’any 2004-05 vam constituir una Junta de Voluntaris que anem fent també “tant com podem”. El grup dels infants es va tancar el 2005. I vam quedar sols al Cau.
L’antic Escorxador / Cau va ser enderrocat. Hi vam tenint l’última reunió el dia 4 de gener de l’any 2007. Des de llavors no tenim Cau i ens reunim a l’Hotel d’Entitats per preparar les sortides.
25 anys donen per molt. És impossible explicar amb detall tot el que hem fet. Però, en general, sí que podem dir que hem caminat molts camins en tots els sentits.
Encara que no siguem pròpiament escoltes, si que en tenim l’esperit. I el nostre tarannà ha estat sempre acollidor, de germanor entre nosaltres, de respecte i amor per la natura i l’entorn en general. Ens ha agradat participar amb iniciatives solidàries com la Campanya Ampolla a favor de Càrites, les caminades per recaptar fons i visualitzar l’Alzheimer, entre altres.
Hem fet sortides a gairebé totes les Serralades Catalanes: Litoral i Prelitoral, al Garraf, Collserola, Montsant, Montserrat, Prades, Cardó, Montsià, Ports de Besseit, Montnegre, Sant Llorenç del Munt, Montseny, Les Guilleries, el Collsacabra, Montsec, el Cadí i el Pirineu.
Hem fet recorreguts emblemàtics com la Ruta del Cister o El Vendrell – Montserrat. Hem fet rutes caminant i visitant Monestirs, Esglésies, Castells, Ermites, Monuments, Masies, Construccions de Pedra Seca, Antigues Pedreres, Coves, Vies Verdes, Vies Romanes, Camins de Ronda, Congostos, Salts d’aigua, Rius, Aiguamolls, Embassaments, Llacs, Arbres Monumentals, Roques Foradades, Fagedes i Volcans …
En tots aquests anys s’han anat acumulant moltes anècdotes. Hem caminat sota la pluja i aixafant neu, a vegades amb fang que ens feien les botes molt pesades… calor, fred, boira o vent… A vegades tenim la sorpresa d’un aperitiu i a l´hora del dinar de carmanyola i sempre hi ha alguna cosa per compartir.
I el sopar de Nadal: un magnífic bufet, fet amb les aportacions delicioses de tots per a tots. Quina taula més ben parada! I en acabar a fer cagar el Tió.
I la tradicional calçotada amb els esforçats cuiners. Al principi la fèiem a Can Ferrer, després la vam fer alguns anys a Tomoví, fins que el 2005, feia tan mal temps, que vam anar a refugiar-nos a Cal Mata i ja ens hi hem quedat.
També hem incorporat les noves tecnologies i tenim la nostra pàgina Web, el nostre Facebook i per suposat el nostre grup de WhatsApp. Les fotografies que podríem reunir serien molt nombroses.
Mereixen una menció especial les colònies. Dos dies convivint realment com a nens, dormint a les lliteres, fent cua per dutxar-nos i esperant a veure que ens donaran per sopar, organitzant jocs i, naturalment, fent dues rutes, la més “forta” el dissabte i el diumenge una de més suau.
En el transcurs d’aquests 25 anys, ens han deixat alguns companys: El Joan Manyer, la Dolors Navarro, l’Anna Serra, la Montserrat Figueres, la Pilar Giró, la Dolors Mota, la Josefina Jané, la Pepita Ripoll, el Pep Totusaus… Tots ells resten en els nostres cors i estan presents en la nostra memòria.
El nostre punt fort, som nosaltres mateixos, totes les persones que han passat pel grup, les que hi són des dels inicis i les que s´hi han anat incorporant. A totes elles gràcies per fer possible tot el que hem fet durant aquests anys. Gràcies per tot el que hem gaudit, per tot el que hem après i per tot el que hem viscut.
Per tot això i per totes les coses bones que no s’han escrit aquí, però que cada Ganàpia porta en la seva particular motxilla, volem celebrar aquests primers 25 anys del nostre grup i desitjar que sigui:
PER MOLTS ANYS !!!
(text Pilar Gargallo)