Ahir ens va deixar la nostra companya i amiga, Teresa Figueres. Ella deia “Els amics són les floretes del meu jardí”, les que ens donen vida, les que ens alegren i s´han de cuidar. La Teresa, la flor més bonica. Era una persona amb un gran cor. Era valenta i tenia una empenta i una vitalitat contagioses. Sempre disposada a tirar endavant costés el que costés. Ens deix un gran buit i la tindrem ben present en les nostres sortides. T’estimem, Teresa!.
Adéu, Teresa
T’estimem Teresa i sempre et recordaré.
Un bon cel per la Teresa i molts anims per la familia.
Despres del redactat de la Carme poca cosa es pot afegir, un exemple a seguir.